L'anomèn “divendres fatídic” perquè, al meu modest mode d'entendre, aquell dia s'hi fa palesa una involució considerable en relació amb declaracions, accions i/o omissions oficials sobre l'assumpte.
No és de rebut que, des d'una institució pública com la Secretaria General de Cultura del Departament de la Generalitat de Catalunya, s'hi vagi passant amb cançons d'una manera tan barroera i tan poc respectuosa: que si la reunió entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general de Cultura serà dia 11; que si per un problema d'agenda es canvia a l'endemà, dia 12; que si també pot ser dia 13; que no, que no podrà ser dia 13, perquè no li va bé al director de l'RL i que, per tant, continua vigent dia 12... per acabar comunicant que, “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” Cosa que no s'arriba a produir aquell dia ni l'endemà, ni...!
Increïble, però ben cert. A més a més, demostrable per escrit!
Hom podria passar per alt que, a la pràctica, no hagin servit de res els suports institucionals expressats unànimement a QUATRE cambres parlamentàries de l'Estat espanyol -Illes Balears, Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat d'Espanya-...
Al cap i a la fi, els parlaments no són òrgans de govern!
També es podrien deixar de banda els nombrosos i creixents suports a la reestrena de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l'ONU, oferts des d'àmbits culturals i cívics, des d'entitats i organismes diversos, des de persones concretes a títol individual...
Al cap i a la fi, un Govern pot prescindir-ne!
El que ja no pot passar, sense fer-hi certes al·lusions i reflexions més punyents, és el comportament institucional, summament negligent, dels dos governs implicats el 10 de l'11 del 10 a Palma, -Govern de les Illes Balears i Govern de la Generalitat de Catalunya- quan decideixen encomanar a l'Institut Ramon Llull una tasca commemorativa com l'esmentada...
Un, per accions inacceptables; l'altre, per omissions incomprensibles!
Només tres dies després d'aquell “divendres fatídic”, el dilluns dia 9 de maig, se'n destapa la capsa dels trons, quan el director de l'Institut Ramon Llull, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, fa públiques a VilaWeb unes declaracions, inicialment sorprenents i posteriorment indignants, amb les quals fa veure ben a les clares que a aquestes alçades temporals -només cinc mesos abans de l'efemèride- encara no hi ha res decidit ni definit per part de ningú (ni el Govern de les Illes Balears, ni el Govern de la Generalitat de Catalunya, ni el Govern d'Andorra, ni el Govern d'Espanya...)
Només una setmana més tard, el dilluns dia 16 de maig, es fa una passa més en aquest camí del menyspreu institucional, quan el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en visita efectuada al Ministerio de Cultura, ni tan sols n'esmenta la iniciativa...
Aixó no hagués significat res de xerec, si no fos perquè, pocs dies abans, aquesta visita intergovernamental esmentada, precisament, havia servit d'excusa per suspendre i ajornar l'entrevista entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” -s'hi havia dit uns dies abans-.
Aquell mateix dia, precisament, el Diari de Balears ja en feia un advertiment premonitori amb aquest titular: “L'homenatge a Pau Casals, a l'ONU, en stand by” .
S'iniciava, així, un raig de reaccions i manifestacions públiques, com les que produïa l'endemà mateix el Diari Ara: “L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba. L'acte a la seu de les Nacions Unides que havien d'impulsar les institucions no prospera i la mallorquina Fòrum Musicae ha iniciat una campanya paral·lela”.
O també Catalunya Ràdio: "L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba."
Dos dies després, dimecres 18 de maig, el Diari de Balears tornava a fer pública una altra pàgina informativa que apareixia encapçalada amb el titular: L’homenatge a Pau Casals, un camí sense horitzó que passa per Madrid. La celebració havia de tenir lloc a Nova York, al mateix lloc on el músic pronuncià el famós discurs per reivindicar la seva catalanitat.
Hom es demana Què s'ha fet d'aquelles flors... 40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides , amb les quals la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears valoraven tan positivament el govern conjunt a l'Institut Ramon Llull?!
En què quedam? Hi haurà cap commemoració conjunta del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, a Nova York el proper dia 24 d'octubre, o no n'hi haurà cap enlloc?
S'hauria de saber com més aviat millor, no?
Si no és per aquesta via, per qualsevol altra que pugui arribar. Com és el cas de la Secretaria d'Afers Exteriors, per exemple, la qual depèn directament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada